És normal que mestres de religió estiguin representats per sindicats hostils a l’Església?
1.- El col·lectiu de mestres i professors de religió de l’ensenyament públic de Catalunya pertany actualment al col·legi de tècnics i administratius del personal laboral de la Generalitat de Catalunya. A les properes eleccions sindicals, que s’efectuaran probablement el mes de febrer, el nou sindicat PREC (Professors de Religió de Catalunya) ha de competir amb els grans sindicats en aquest col·legi, on n’hi ha moltes secretàries i administratius i no tants professors de religió.
2.- La legislació i les normatives que regulen les eleccions sindicals permeten l’existència de nous col·legis electorals.
3.- El PREC, entén que en el cas dels seu col·lectiu es donen un conjunt de circumstàncies que justifiquen plenament la creació d’un col·legi electoral propi i exclusiu pels mestres i professors de religió.
4.– Dues d’aquestes circumstàncies poden ser per exemple:
a) l’especificitat del treball del professor de religió que queda palesa en els següents punts:
– Som els únics treballadors que tenen una doble responsabilitat i dependència. Una davant l’Administració, davant la qual ha de respondre amb els mateixos deures que qualsevol altre professor (programacions, reunions, avaluacions, guàrdies, etc).
Una altra davant l’Església, que l’ha proposat com a professor i davant la qual ha de respondre ensenyant amb rigor, i sense falsejaments de cap mena, els continguts propis de la cultura religiosa catòlica.
b) Alguns dels sindicats majoritaris com ara CC.OO. i UGT, tot i dir que defensen els drets de qualsevol treballador, tenen una actitud absolutament bel·ligerant en contra de l’assignatura de religió en els centres públics d’ensenyament.
Aquesta actitud s’ha vist plenament manifestada amb ocasió del nou decret sobre l’assignatura de religió recentment aprovat per la Conselleria d’ensenyament i de la nova llei de qualitat: tant CCOO com UGT han proposat la desaparició dels crèdits comuns de religió i/o l’ensenyament de la religió en horari extraescolar. No cal dir que de complir-se aquestes propostes es produiria la pràctica desaparició de l’assignatura de religió en els centres públics i la pèrdua dels llocs de treball dels professors que imparteixen aquesta assignatura.
Assistim, doncs, a un cas excepcional: aquell en el qual els sindicats majoritaris, que se suposa que han nascut per la defensa dels drets dels treballadors, lluiten aferrissadament en contra d’aquests mateixos drets.
Aquesta situació, òbviament, aconsella l’existència d’un col·legi electoral propi pels professors de religió en el qual aquest col·lectiu triï els seus propis representants.
5.– Actuacions fins el moment actual:
El sindicat PREC ha mantingut converses amb la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya i amb la Delegació de Treball de Barcelona on se l’ha confirmat que no hi ha cap impediment legal per aconseguir un col·legi electoral propi pels professors de religió.
L’Administració d’Ensenyament de Catalunya tampoc no té cap objecció a la creació d’aquest col·legi. L’únic requisit que resta per aconseguir-ho és l’acord entre els sindicats que formen el personal laboral del departament d’ensenyament de Catalunya. El PREC ja ha iniciat converses amb alguns d’aquests sindicats: USTEC i USOC s’han manifestat favorables al respecte. CCOO, en canvi, ha manifestat no atendre aquesta reivindicació del PREC perquè aniria en contra dels seus interessos.
6.-Esperança: el PREC espera que acabi imposant-se el bon sentit i que es pugui arribar a un acord entre tots els sindicats implicats que contempli aquest nou col·legi electoral pel col·lectiu de mestres i professors de religió.
El president del PREC,
Adrià Parellada