Certament, que molts alumnes que comencen la carrera d'Història de l'Art hagin de superar un curs exprés de Cristianisme per a "dummies" per poder entendre 2000 anys d'iconografia cristiana, i poder visitar el MNAC sense haver de fer preguntes pròpies d'alumnes de P3, és preocupant.
Que a la universitat, els professors hagin d'autoimposar-se una restricció mental per tal de passar per alt les nombroses faltes d'ortografia típiques d'alumnes d'ESO, i fins i tot de Primària, és molt greu; i de passada podria demostrar que ens trobem davant d'una crisi "d'analfabetisme general" més que d'un problema "d'analfabetisme religiós".
Ara bé, que estudiants universitaris que han estat batejats, i que han fet la Primera Comunió i que han rebut el sagrament de la Confirmació, amb la seva respectiva catequesi; i que han estudiat des de P3 fins a Batxillerat a escoles reconegudes oficialment com a cristianes, i que han passat per la corresponent sessió setmanal de religió, i que arriben a la universitat sense saber "l'abc" del que creu i ensenya l'Església catòlica... això sí que clama al Cel!
Quines han estat les causes que han portat a aquests joves batejats que han crescut en "entorns cristians" (família, parròquia i escola) a ser víctimes d'aquest "l'analfabetisme catòlic"? Quins han estat els responsables d'aquest fracàs? Quin és el remei?
Penso que s'ha de tenir molta fe per creure que la substitució de l'assignatura de Religió Catòlica per un ensenyament "neutral" de totes les religions ajudarà miraculosament a erradicar aquest "analfabetisme catòlic". La música del projecte de "Cultura Religiosa" recorda molt a la del flautista d'Hamelin: sona bé però millor no seguir-la.
Enlace: https://www.flama.info/modules.php?name=news&d_op=new_pdf&idnew=38350