IMPORTANT: Modificació de la Resolució EDU/1522/2023, de 2 de maig

Resolució EDF/1699/2026, de 28 de maig, de modificació de la Resolució EDU/1522/2023, de 2 de maig, per la qual s'aproven les bases per a la contractació laboral de professorat de religió en centres educatius dependents del Departament d'Educació

Mitjançant la Resolució EDU/1522/2023, de 2 de maig, es van aprovar les bases per a la contractació laboral de professorat de religió en centres educatius dependents del Departament d'Educació (actualment Departament d'Educació i Formació Professional).

La base 4.3 estableix els requisits per accedir a les llistes de candidats a prestar serveis com a professorat de religió, i inclou, en el seu apartat a), el requisit de “no pertànyer com a funcionari de carrera als cossos docents”.

Atesa la necessitat d'adequar les bases al marc normatiu establert pel Reial decret 696/2007, d'1 de juny, pel qual es regula la relació laboral dels professors de religió prevista en la disposició addicional tercera de la Llei orgànica 2/2026, de 3 de maig, d'Educació i d'afavorir la disponibilitat de candidats per garantir la cobertura de vacants, es considera oportú suprimir aquest requisit, que no deriva de cap previsió legal o reglamentària superior i que pot limitar innecessàriament l'accés a les llistes de professorat de religió.

Així mateix, es considera convenient incorporar un nou article que reguli el procediment de sol·licitud de no disponibilitat, atesa la manca de regulació expressa en la resolució vigent.

En conseqüència, efectuat el tràmit de negociació amb els representants del personal laboral,

 

Resolc:

 

-1 S'elimina l'apartat a) de la base 4.3 de la Resolució EDU/1522/2023, de 2 de maig, per la qual s'aproven les bases per a la contractació laboral de professorat de religió en centres educatius dependents del Departament d'Educació.

 

-2 S'afegeix un tercer paràgraf a l'apartat 8 de la Resolució EDU/1522/2023, de 2 de maig, per la qual s'aproven les bases per a la contractació laboral de professorat de religió en centres educatius dependents del Departament d'Educació, amb la redacció següent:

“La no presentació a l'acte públic, comporta la pèrdua de barem, llevat que s'hagi sol·licitat la no disponibilitat.”

 

-3 S'afegeix un nou apartat 9 a la Resolució EDU/1522/2023, de 2 de maig, per la qual s'aproven les bases per a la contractació laboral de professorat de religió en centres educatius dependents del Departament d'Educació, amb la redacció següent:

“-9 Sol·licitud de no disponibilitat

Les persones que formen part de la borsa podran demanar la no disponibilitat per tramitació genèrica 24 hores abans de l'adjudicació d'inici de curs o en qualsevol moment una vegada iniciat el curs escolar.

En qualsevol cas, els efectes de la sol·licitud seran sempre a partir de l'endemà de tramitar-la, i no es participarà en els nomenaments fins que no s'informi la data final del període de no disponibilitat. No es poden sol·licitar dos períodes de no disponibilitat alhora. Únicament es pot sol·licitar un període de no disponibilitat, i fins que aquest no finalitzi no se'n pot demanar un altre.”

 

-4 Manteniment de la resta del contingut

La resta del contingut de la Resolució EDU/1522/2023, de 2 de maig, es manté inalterat.

 

-5 Publicació

Publicar aquesta Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web del Departament d'Educació i Formació Professional, als efectes oportuns.

 

-6 Negociació col·lectiva.

Aquesta modificació de la Resolució EDU/1522/2023, de 2 de maig, per la qual s'aproven les bases per a la contractació laboral de professorat de religió en centres educatius dependents del Departament d'Educació s'ha realitzat sota el tràmit de negociació amb els representants del personal laboral el dia 13 de maig de 2026 al Comitè Intercentres.

 

Contra aquesta Resolució, les persones interessades poden interposar demanda davant de la Secció Social del Tribunal d'Instància de Barcelona en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la seva publicació, d'acord amb les previsions establertes a l'article 69.2 de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social, sens perjudici que puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.

 

Barcelona, 28 de maig de 2026

 

Teresa Sambola Ferré

Secretària general

Font: https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=1045822

Per què triar l'assignatura de Religió? Un recurs imprescindible per a les nostres aules

 

Hola a tots i totes, companys i companyes!

   Sabem que cada inici de curs o període de matriculació, moltes famílies es troben davant el dubte de si apuntar o no els seus fills a l'assignatura de Religió. Recentment, la Conferencia Episcopal Española ha publicat un vídeo titulat "#ApúntaleAReli", que sintetitza de manera magistral la riquesa de la nostra tasca docent i el valor real que aportem a l'alumnat.

   El vídeo ens presenta una conversa quotidiana entre uns pares que debaten sobre aquesta decisió. A través d'aquesta situació, es desmitifica la idea que la classe de Religió és catequesi; al contrari, es presenta com una assignatura acadèmica que ajuda a entendre el món que ens envolta.

   Aquests són els punts clau que destaca:

- Cultura i història: estudiar la figura de Jesús de Natzaret és fonamental per entendre la nostra societat, l'art, la literatura, la música i l'arquitectura.

- Dignitat humana: l'assignatura aborda conceptes essencials com la justícia, la compassió, els drets humans i la dignitat.

- Preguntes existencials: ofereix un espai de reflexió per parlar sobre què és una "vida bona", el sentit de l'amor, el patiment i què ens fa realment humans.

- Eina per a la convivència: en conèixer la dimensió espiritual i cultural, l'alumnat està més preparat per conviure en una societat plural.

   Però tant, no només transmet coneixements, sinó que fomenta un pensament crític que fa que l'alumnat sigui més lliure i estigui millor preparat per construir un futur millor.

   Us animmem a visualitzar-lo i compartir-lo! Com a docents, aquest vídeo és una eina fantàstica per mostrar a les famílies i a tota la comunitat educativa la importància de la nostra feina. Ens recorda que la religió a l'escola és, en essència, "llibertat per triar, educació per conviure".

   No us el perdeu, val molt la pena!

¿La asignatura de religión en peligro?

 

Recientemente, desde el sindicato PREC, hemos podido participar en el programa "Principios no negociables" del canal de Abogados Cristianos. En esta entrevista, junto a Polonia Castellanos, presidenta de la Fundación Española de Abogados Cristianos, se ha analizado la situación actual de nuestra asignatura y el panorama al que nos enfrentamos en los centros educativos.

Desde el sindicato os animamos a visualizar esta entrevista, ya que pone sobre la mesa argumentos clave que todos los docentes de nuestra área debemos conocer y difundir:

• La amenaza de exclusión y el doble rasero: se aborda la reciente propuesta de Sumar de eliminar la asignatura de religión del horario lectivo para convertirla en una actividad extraescolar, afectando tanto a la red pública como a la concertada.

• La invisibilización de la materia: denunciamos la estrategia sistemática de apartar la religión desde las primeras etapas, recordando que en la normativa autonómica de Educación Infantil no hay ninguna referencia a la asignatura, lo que impide a las familias conocer sus derechos. Asimismo, repasamos los hándicaps en etapas clave como el Bachillerato, donde la asignatura ha dejado de contar para la nota media de acceso a la universidad.

• El "caballo de Troya" de la Cultura Religiosa: uno de los puntos más interesantes es la advertencia de nuestro portavoz sobre la constante campaña para sustituir la enseñanza confesional por una asignatura de "Cultura Religiosa". Se explica cómo esto puede esconder una voluntad de adoctrinar en el relativismo religioso y por qué no debemos conformarnos ni anteponer nuestros intereses particulares frente al derecho fundamental de las familias a escoger el tipo de educación que quieren para sus hijos.

• Hay motivos para la esperanza: a pesar de las dificultades, los datos nos invitan al optimismo. Nuestro portavoz comparte cifras reveladoras de un reciente barómetro sobre la religiosidad en Cataluña: un 70% de los jóvenes entre 16 y 24 años está a favor de que se imparta enseñanza religiosa en las escuelas según las convicciones de los padres. Los jóvenes de hoy parten sin los prejuicios de generaciones anteriores y muestran una nueva apertura hacia lo católico.

• Herramientas para defender nuestros derechos: frente al miedo a posibles represalias que pueden sufrir las familias en los colegios, en el vídeo se comparten experiencias de éxito sobre cómo organizarse a través de las parroquias y de nuestro propio sindicato para reclamar la asignatura. Además, Polonia Castellanos nos recuerda el fuerte amparo legal que tenemos gracias al artículo 27.3 de la Constitución, el artículo 16 sobre libertad religiosa y los acuerdos entre el Estado Español y la Santa Sede.

Compañeros, como bien se concluye en la entrevista, "la neutralidad no puede consistir en eliminar unas creencias y los derechos si no se ejercen se pierden". Como profesores, somos parte de la primera línea en la defensa de esta asignatura y del derecho de millones de familias a elegir la educación de sus hijos.

Os invitamos a dedicar unos minutos a ver la entrevista completa, a reflexionar sobre estos temas y a compartir el vídeo con otros docentes y familias. ¡Nuestra labor es más necesaria que nunca!

Una reflexió sobre les mobilitzacions actuals

 

   En les darreres setmanes, el sector públic educatiu català s'ha vist sacsejat per noves convocatòries de mobilització i vaga. Com a sindicat, volem compartir una reflexió sobre l’escenari que estem vivint.

   Ningú pot negar que els motius de fons són, en la seva majoria, justos i urgents. La pèrdua de poder adquisitiu, la sobrecàrrega burocràtica i el deteriorament dels recursos en els centres són evidents; són realitats que ens afecten directament a nosaltres i a la qualitat del servei que prestem a la societat. Defensar un salari digne i unes condicions adequades no és només un dret laboral, és un imperatiu de justícia social.

   Tot i així, no podem ignorar el context. Ens preguntem, i us convidem a preguntar-vos: per què aquestes mobilizacions assoleixen aquest grau d’intensitat precisament ara? Molts dels greuges que avui es denuncien no són nous.

    Per altra banda, hem de ser conscients de la realitat material: una jornada de vaga suposa un descompte directe en la nòmina del treballador. Per a moltes famílies, aquest és un gran sacrifici que s'assumeix amb l'esperança d'assolir un bé superior.

   A més, ens genera una profunda reflexió ètica observar que aquest sacrifici no sempre és compartit per tothom de la mateixa manera. Mentre el treballador de base veu minvat el seu sou, altres poden estar transitant aquests conflictes sense patir el mateix impacte econòmic.

   Des d'aquest sindicat, constatem en el mateix sí de la nostra organització que hi ha diversitat d'opinions, totes elles respectables; per tant, creiem en la llibertat de consciència de cada professional. La nostra tasca és posar sobre la taula els elements que poden ajudar al discerniment personal.

   Nosaltres seguirem treballant des de la independència, denunciant els incompliments i exigint que l'educació deixi de ser un tauler d'escacs polític. La veritable lluita sindical entenem que s'ha de lliurar amb rectitud, posant el bé comú i la dignitat de la persona per sobre de qualsevol interès electoral.

Missatge del Papa Lleó XIV per a la Quaresma 2026

En castellà: https://press.vatican.va/content/salastampa/es/bollettino/pubblico/2026/02/13/130226c.html

Estimats germans i germanes:

La Quaresma és el temps en què l’Església, amb sol·licitud maternal, ens convida a posar de nou el misteri de Déu en el centre de la nostra vida, perquè la fe recobri l'impuls i el cor no es dispersi entre les inquietuds i distraccions quotidianes.

Tot camí de conversió comença quan ens deixem abastar per la Paraula i l'acollim amb docilitat d'esperit. Existeix, per tant, un vincle entre el do de la Paraula de Déu, l'espai d'hospitalitat que li oferim i la transformació que ella realitza. Per això, l'itinerari quaresmal esdevé una ocasió propícia per escoltar la veu del Senyor i renovar la decisió de seguir Crist, recorrent amb Ell el camí que puja a Jerusalem, on es compleix el misteri de la seva passió, mort i resurrecció.

Escoltar

Aquest any m'agradaria cridar l'atenció, en primer lloc, sobre la importància de donar espai a la Paraula a través de l'escolta, ja que la disposició a escoltar és el primer signe amb què es manifesta el desig d'entrar en relació amb l'altre.

Déu mateix, en revelar-se a Moisès des de l'esbarzer ardent, mostra que l'escolta és un tret distintiu del seu ésser: «He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments» (Ex 3, 7). L'escolta del clam dels oprimits és el començament d'una història d'alliberació, en la qual el Senyor involucra també Moisès, enviant-lo a obrir un camí de salvació per als seus fills reduïts a l'esclavitud.

És un Déu que ens atrau, que avui també ens commou amb els pensaments que fan vibrar el seu cor. Per això, l'escolta de la Paraula en la litúrgia ens educa per a una escolta més vertadera de la realitat.

Entre les moltes veus que travessen la nostra vida personal i social, les Sagrades Escriptures ens fan capaços de reconèixer la veu que clama des del sofriment i la injustícia, perquè no quedi sense resposta. Entrar en aquesta disposició interior de receptivitat significa deixar-nos instruir avui per Déu per escoltar com Ell, fins a reconèixer que «la condició dels pobres representa un crit que, en la història de la humanitat, interpel·la constantment la nostra vida, les nostres societats, els sistemes polítics i econòmics, i especialment l’Església». [1]

Dejunar

Si la Quaresma és temps d'escolta, el dejuni constitueix una pràctica concreta que disposa a l'acollida de la Paraula de Déu. L'abstinència d'aliment, en efecte, és un exercici ascètic antiquíssim i insubstituïble en el camí de la conversió. Precisament perquè implica el cos, fa més evident allò de què tenim “fam” i el que considerem essencial per al nostre sosteniment. Serveix, per tant, per discernir i ordenar els “apetits”, per mantenir desperta la fam i la set de justícia, sostraient-la de la resignació, educar-la perquè es converteixi en pregària i responsabilitat cap al proïsme.

Sant Agustí, amb subtilesa espiritual, deixa entreveure la tensió entre el temps present i la realització futura que travessa aquesta cura del cor, quan observa que: «és propi dels homes mortals tenir fam i set de la justícia, així com estar plens de la justícia és propi de l'altra vida. D'aquest pa, d'aquest aliment, en van plens els àngels; en canvi, els homes, mentre tenen fam, s'eixamplen; mentre s'eixamplen, són dilatats; mentre són dilatats, es fan capaços; i, fets capaços, en el seu moment seran emplenats»[2]. El dejuni, entès en aquest sentit, ens permet no solament disciplinar el desig, purificar-lo i fer-lo més lliure, sinó també expandir-lo, de manera que s'adreci a Déu i s'orienti cap al bé.

Tanmateix, perquè el dejuni conservi la seva veritat evangèlica i eviti la temptació d'enorgullir el cor, s'ha de viure sempre amb fe i humilitat. Exigeix romandre arrelat en la comunió amb el Senyor, perquè «no dejuna de debò qui no sap alimentar-se de la Paraula de Déu»[3]. Com a signe visible del nostre compromís interior d'allunyar-nos, amb l'ajuda de la gràcia, del pecat i del mal, el dejuni ha d'incloure també altres formes de privació destinades a fer-nos adquirir un estil de vida més sobri, ja que «només l'austeritat fa forta i autèntica la vida cristiana»[4].

Per això, m'agradaria convidar-vos a una forma d'abstinència molt concreta i sovint poc apreciada, és a dir, la d'abstenir-se d'utilitzar paraules que afecten i fereixen el nostre proïsme. Comencem a desarmar el llenguatge, renunciant a les paraules feridores, al judici immediat, a parlar malament dels qui estan absents i no es poden defensar, a les calúmnies. Esforcem-nos, en canvi, per aprendre a mesurar les paraules i a cultivar l'amabilitat: en la família, entre amics, en el lloc de feina, a les xarxes socials, en els debats polítics, en els mitjans de comunicació i en les comunitats cristianes. Llavors, moltes paraules d'odi donaran pas a paraules d'esperança i pau.

Plegats

Finalment, la Quaresma posa en relleu la dimensió comunitària de l'escolta de la Paraula i de la pràctica del dejuni. També l'Escriptura subratlla aquest aspecte de moltes maneres. Per exemple, quan narra en el llibre de Nehemies que el poble es va reunir per escoltar la lectura pública del llibre de la Llei i, practicant el dejuni, es va disposar a la confessió de fe i a l'adoració, amb la finalitat de renovar l'aliança amb Déu (cf. Ne 9, 1-3).

De la mateixa manera, les nostres parròquies, famílies, grups eclesials i comunitats religioses estan cridats a realitzar en Quaresma un camí compartit, en el qual l'escolta de la Paraula de Déu, així com del clam dels pobres i de la terra, esdevingui forma de vida comuna, i el dejuni sostingui un penediment real. En aquest horitzó, la conversió no solament concerneix la consciència de l'individu, sinó també l'estil de les relacions, la qualitat del diàleg, la capacitat de deixar-se interpel·lar per la realitat i de reconèixer el que realment orienta el desig, tant en les nostres comunitats eclesials com en la humanitat assedegada de justícia i reconciliació.

Benvolguts germans, demanem la gràcia de viure una Quaresma que faci més atenta la nostra oïda a Déu i als més necessitats. Demanem la força d'un dejuni que arribi també a la llengua, perquè disminueixin les paraules que fereixen i creixi l'espai per a la veu dels altres. I comprometem-nos perquè les nostres comunitats esdevinguin llocs on el crit dels qui pateixen trobi acollida i l'escolta generi camins d'alliberació, fent-nos més disposats i diligents per contribuir a edificar la civilització de l'amor.

Us beneeixo de tot cor a tots vosaltres, i el vostre camí quaresmal.

Vaticà, 5 de febrer de 2026, memòria de santa Àgueda, verge i màrtir.

LLEÓ XIV PP.

---

[1] Exhort. Ap. Dilexi te (4 d'octubre de 2025), 9.

[2] S. Agustí, La utilitat del dejuni, 1, 1.

[3] Benet XVI, Catequesi (9 de març de 2011).

[4] S. Pau VI, Catequesi (8 de febrer de 1978).

20a Jornada de Mestres i professors de Religió de Catalunya i Andorra

 

   El passat mes d’octubre, en el marc del Jubileu de 2025 i amb el lema “Pelegrins d’esperança”, el papa Lleó XIV ens va fer un bon regal tot celebrant els seixanta anys del document conciliar “Gravissimum Educationis”, de 1965, publicant la carta apostólica “Dibuixar nous mapes d’esperança”.

   Enguany, en aquesta 20ª Jornada de Mestres i professors de Religió de Catalunya i Andorra, coneguda ja popularment com “AprendrEnsenyar”, al Col·legi Maristes Valldemia de Mataró el dissabte 7 de març, tindrem el goig de poder comptar amb Antonio Roura, director del secretariat d’Educació i Cultura de la Conferència Episcopal Espanyola, que ens farà accessible i contextualitzat el seu contingut. Comptarem també amb set tallers que ens ajudaran a actualitzar la mirada pedagògica a l’ERE (Ensenyament de la Religió a l’Escola) des de diferents perspectives, sense deixar de banda que el 2026 se celebra també l’Any Gaudí. La jornada, formativa i festiva, clourà amb una visita al llegat barroc de l’església de Santa Maria de Mataró, on celebrarem l’eucaristia acompanyats de Mons. Joan Planellas, Arquebisbe de Tarragona i president del Secretariat Interdiocesà d’Ensenyament de la Religió (SIERC). Tots els participants rebran d’obsequi un exemplar de l’Evangeli de Sant Mateu editat expressament arran dels 10 anys de la Setmana de la Bíblia.

   Els organitzadors de la jornada, SIERC i Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), agraïm a totes les persones i entitats que ho fan possible; especialment les editorials que ens acompanyen i el Col·legi Maristes Valldemia de Mataró.

Programa: https://www.pastoralfecc.cat/wp-content/uploads/2026/02/XX-Jornada-Mestres-i-Professors-religio-2026_PROGRAMA-1.pdf

Inscripció: https://www.fecc.cat/jornada-de-mestres-i-professors-de-religio/

Jornadas de Educación | Nuevos mapas de esperanza: una mirada desde la formación

 

La Comisión Episcopal para la Educación y Cultura organiza las LXIV Jornadas Nacionales de delegados diocesanos de Educación. El encuentro se celebra bajo el lema ‘Diseñar nuevos mapas de esperanza: una mirada desde la formación‘ y tiene lugar en Madrid, del 11 al 13 de febrero.

PROGRAMA

Las Jornadas comienzan la tarde del miércoles con el saludo de Mons. Alfonso Carrasco, presidente de esta Comisión Episcopal y obispo de Lugo. Seguidamente se presenta la ponencia ‘Formación del profesorado. ¿Dónde estamos? ¿A dónde vamos?’, dirigida por Jesús Manso, profesor titular en el Departamento de Pedagogía en la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Más adelante, el día concluye con la proyección de la película Las locas del obelisco (hermanas Trinitarias), del año 2024, y un encuentro con el director.

Durante la mañana del jueves hay dos espacios centrados en la formación permanente del profesorado de Religión. El primero de ellos con un diálogo y puesta en común, mientras que el segundo incluye las propuestas de la Comisión para la Educación y Cultura. Por la tarde tiene lugar una visita a la Delegación de Enseñanza de Madrid y a la Catedral de la Almudena.

Finaliza la jornada con la ponencia de Mons. Carrasco titulada ’60 años de Gravissimum Educationis‘, seguida por un diálogo con Pilar Ponce, presidenta del Consejo Escolar de la CAM, y Pedro Huerta, secretario general de Escuelas Católicas, moderado por Carlos Esteban, secretario general del CGIE.

Las Jornadas Nacionales de delegados diocesanos de Educación concluyen el viernes, con una sesión de trabajo, un espacio dedicado a compartir información de la Comisión y otro sobre las conclusiones del encuentro.

Fuente: https://www.conferenciaepiscopal.es/jornadas-educacion-esperanza-formacion/