El passat 27 de maig ens vam trobar de manera virtual en una sessió informativa online que tenia coma a tema central el tema de la fixesa del col·lectiu de docents de religió catòlica de Catalunya. Ara bé, abans d'entrar en els detalls tècnics i jurídics, vam voler fer una parada necessària per mirar enrere, agafar perspectiva i recordar d'on venim.
EL SINDICAT PREC: 25 ANYS DE DEFENSA ÈTICA DELS DRETS LABORALS DELS DOCENTS DE RELIGIÓ CATÒLICA
El proper mes de desembre el nostre sindicat farà 25 anys d'història. Es diu ràpid, però té una peculiaritat immensa: al llarg d'aquest quart de segle, el sindicat s'ha mantingut ferm, actiu i visible, malgrat haver tingut representació només durant 4 anys. Alguns ho veuran com un fracàs; nosaltres ho veiem com un mèrit.
Hem de recordar que vam néixer l'any 2001. En aquell moment, la fundació del PREC va ser una resposta a la política d'altres sindicats que s'havien alineat amb iniciatives que, lluny de defensar la nostra l'assignatura, pretenien substituir l'ensenyament de la religió catòlica per una matèria obligatòria de cultura religiosa.
Durant la sessió vam recordar el nostre lema, "Duc in altum". Són les paraules evangèliques que Sant Joan Pau II va triar per començar la seva reflexió a la carta Novo millennio ineunte. Amb elles, el Papa ens animava a seguir tirant les xarxes, com Pere, després d’haver fracassat en el seu intent de pescar durant tota la nit.
A vegades, humanament parlant, les condicions ens són del tot contràries. El nostre sindicat sap molt bé què vol dir això: hem estat constantment perseguits per la nostra defensa incondicional del dret dels alumnes i de les seves famílies a triar l’ensenyament de la Religió Catòlica als centres educatius públics. Tot i així, seguim treballant, posant la nostra confiança en el Senyor.
ACONSEGUIR LA “FIXESA” PER MITJÀ DE LA “CULTURA RELIGIOSA”?
Per entendre on som, cal fer memòria i recordar un dels episodis més punyents dels últims anys. L'any 2018, sota el mandat del conseller d'Educació Josep Bargalló, es va tornar a impulsar amb força el projecte per substituir l’assignatura de Religió Catòlica per Cultura Religiosa.
En unes jornades organitzades al Seminari Conciliar de Barcelona per un d'aquests sindicats que sempre ha apostat per la Cultura Religiosa, el Conseller va demanar obertament als docents de Religió Catòlica presents que s'adherissin a aquest projecte de substitució. Va afirmar que si no s'apostava per la Cultura Religiosa, la normativa obligaria a introduir l'assignatura de religió islàmica als centres. En un context on els atemptats del 2017 a Barcelona eren encara molt recents, el Conseller va arribar a insinuar que els docents d'aquesta matèria podrien ser perillosos.
Aquestes declaracions van donar lloc a una denúncia per islamofòbia contra el Conseller Bargalló. Com a resposta, el Conseller va convocar una roda de premsa a la Fundació Ferrer i Guàrdia, una institució obertament laicista. En aquella compareixença, Bargalló va justificar la introducció del pla pilot de la religió islàmica a les aules com un imperatiu legal, tot i refermar que ell era partidari de suprimir els ensenyaments confessionals (catòlic, evangèlic, musulmà i jueu) i imposar la Cultura Religiosa.
També es va recordar a la sessió online, que aquesta mateixa Fundació Ferrer i Guàrdia, en aliança amb altres institucions atees i alguns sindicats, està impulsant actualment una campanya en contra de la pròxima visita del Papa a Barcelona sota el lema: “Jo no t’espero”.
I el més curiós és que, davant de l’anunci des del Departament d'Educació de l’inici d’un pla pilot al curs vinent (2026-2027) per implementar l'assignatura de Cultura Religiosa a 20 centres educatius, cap d'aquestes entitats ni sindicats laicistes que tant protesten per la visita del Papa s'ha manifestat en contra d’aquest projecte. Quin és el motiu d’aquest silenci?
Al nostre entendre, la imposició d'una matèria de Cultura Religiosa es pot convertir fàcilment en una eina perfecta per a l'adoctrinament en el relativisme religiós o per generar indiferentisme religiós entre els infants i adolescents.
Davant d'aquestes inicitaives, des del Sindicat PREC tornem a recordar que som l'única organització sindical que, des del primer dia i sense cap mena d'ambigüitat, s'ha alineat de forma fidel amb els ensenyaments de l'Església pel que a aquest dret dels infants i de les seves famílies.
No inventem res de nou; ens limitem a defensar allò que l’Església ha deixat claríssim en nombroses ocasions. Com es va recordar a la sessió informativa, la Carta Circular 520/2009 de la Congregació per a l'Educació Catòlica (en el seu punt número 12) ja advertia amb precisió dels perills d'aquest model de Cultura Religiosa que ara ens volen tornar a imposar: "La marginalización de la enseñanza de la religión en la escuela equivale, al menos en práctica, a asumir una posición ideológica que puede inducir al error o producir un daño en los alumnos. Además, se podría crear también confusión o engendrar relativismo o indiferentismo religioso si la enseñanza de la religión fuera limitada a una exposición de las distintas religiones, en un modo comparativo y “neutral”. A este respecto, Juan Pablo II decía: “La cuestión de la educación católica conlleva (...) la enseñanza religiosa en el ámbito más general de la escuela, bien sea católica o bien estatal. A esa enseñanza tienen derecho las familias de los creyentes, las cuales deben tener la garantía de que la escuela pública —precisamente por estar abierta a todos— no sólo no ponga en peligro la fe de sus hijos, sino que incluso complete, con una enseñanza religiosa adecuada, su formación integral. Este principio se encuadra en el concepto de la libertad religiosa y del Estado verdaderamente democrático que, en cuanto tal, es decir, respetando su naturaleza más profunda y verdadera, se pone al servicio de los ciudadanos, de todos los ciudadanos, respetando sus derechos, sus convicciones religiosas” (Discurso a los Cardenales y a los colaboradores de la Curia Romana, 28 junio de 1984)."
Així mateix, aquest dret inalienable de les famílies queda perfectament recollit al número 143 de l’Encíclica Magnifica Humanitas de Lleó XIV, on es llegeix: “La escuela es el lugar donde las nuevas generaciones pueden aprender a buscar y amar la verdad, a cuestionarse el sentido de la vida y la dignidad de cada persona. Por eso, muchos padres de familia, que desean que sus hijos crezcan siendo capaces de relacionarse, de pensar con espíritu crítico y de tener valores sólidos, depositan en ella grandes esperanzas, como una valiosa aliada en la educación de sus hijos. En efecto, los padres tienen el derecho primario e inalienable de elegir el tipo de educación y de formación que se imparte a sus hijos, en coherencia con sus propias convicciones morales, culturales y religiosas".
EL DICTAMEN SOBRE EL PROJECTE DE CONVERSIÓ DELS DOCENTS DE RELIGIÓ CATÒLICA EN DOCENTS DE CULTURA RELIGIOSA
A més, el dictamen jurídic que vam publicar fa uns anys a la nostra web demostra que la Cultura Religiosa és una matèria volàtil que depèn dels governs de torn, mentre que l'assignatura de Religió Catòlica està reconeguda per la Constitució i l'Acord internacional entre Espanya i la Santa Seu.
L'expert que va redactar el dictamen conclou de manera rotunda: la millor estratègia per defensar els nostres llocs de treball i garantir l'estabilitat és exigir el compliment estricte de la normativa a tots els centres de Catalunya i impulsar campanyes actives per facilitar que es faci efectiu el dret de les famílies a escollir la nostra assignatura.
EL DIA DELS DOCENTS DE RELIGIÓ: SANT MATIES, EL SUBSTITUT DE JUDES
Un altre dels punts clau de la reunió va ser un detall aparentment anecdòtic, però que ajuda a entendre perfectament el marc ètic i professional on ens movem quan parlem de la fixesa.
Des de fa uns anys, a algunes diòcesis del nord d'Espanya s'està celebrant el 14 de maig la festa del docent de religió catòlica. Es tracta d'una data que coincideix amb la solemnitat de Sant Maties, l'apòstol escollit per substituir el traïdor, Judes Iscariot. Aquesta coincidència ens serveix per il·lustrar el dilema ètic en què es pot trobar actualment el docent de religió als centres educatius públics: haver de trair la seva missió com a enviats de l'Església per garantir el dret dels alumnes i de les seves famílies a rebre l'ensenyament de la Religió Catòlica a canvi d'aconseguir una fixesa o una estabilitat sacrificant aquest dret fonamental.
LA VICTÒRIA CONTRA LA CONTRACTACIÓ EN FRAU DE LLEI (2014-2020)
A la sessió informativa es va dedicar la seva segona part a abordar l’evolució jurídica del tipus de contractació del docent de religió als centres públics. Es va recordar que l'aprovació del Reial Decret 696/2007, d'1 de juny, va significar un gran avenç per al nostre col·lectiu, ja que reconeixia legalment el contracte indefinit per als docents que ocupessin una vacant, deixant la contractació temporal exclusivament per a les substitucions.
Malauradament, aquesta situació tan favorable es va estroncar de cop l'any 2014. A partir d'aquell moment, el Departament d'Educació va començar a aplicar una política de contractació que contravenia flagrantment la normativa estatal: va establir que el contracte de les persones destinades a una vacant finalitzava el 31 d'agost de cada any, i que el dels substituts no podia anar més enllà del 30 de juny.
Aquesta pràctica abocava els docents, especialment els més nous, a patir cada estiu la incertesa de no saber si tindrien feina o on acabarien el curs vinent. Els actes d'adjudicacions d'estiu es van convertir en una mena de "subhasta" a la qual es convocava cada vegada més gent, ja que el Departament no convocava els concursos corresponents per poder optar a una destinació definitiva que comportés l’accés a la contractació indefinida.
Davant d'aquesta injustícia, el Sindicat PREC va ser l'únic que va fer un pas endavant per denunciar aquestes contractacions en clar "frau de llei". Vam encetar una campanya que va culminar amb victòries històriques al Tribunal Suprem, guanyant sentències que no només van resoldre la situació a Catalunya, sinó que van crear jurisprudència per a tot l'Estat espanyol, en bé de tots els docents de religió de l’Estat.
Què feien els altres sindicats amb representació al Comitè Intercentres (aquells que, recordem-ho, estan a favor del projecte de Cultura Religiosa)? En les actes del Comitè Intercentres d’aquells anys, que vam aconseguir per mitjà d’una “petició de transparència”, queda clar que no van actuar per revertir la situació ni van animar mai els docents a denunciar aquests contractes en “frau de llei”.
Gràcies exclusivament al nostre treball sindical, es va aconseguir un triomf històric. Un triomf del qual, paradoxalment, s'han beneficiat molts afiliats i votants d'aquests altres sindicats que, segurament a dia d'avui, ni tan sols saben que tenen l'estabilitat actual gràcies a la nostra feina.
Finalment, gràcies a la pressió d’aquestes sentències judicials, el Departament d'Educació es va veure obligat a rectificar i a canviar definitivament aquesta política de contractació fraudulenta l'any 2020.
DE QUIN TIPUS DE “FIXESA” PARLEM?
Finalment, la sessió informativa va entrar en la seva tercera i última part per abordar de ple el panorama actual de la fixesa i l'estabilitat del col·lectiu.
Es va recordar que, quan es van convocar els processos d'estabilització extraordinaris a tot l'Estat, el Sindicat PREC va ser l'únic que va apostar decididament per informar, assessorar i acompanyar els docents de religió. L'objectiu era clar: que els companys i companyes que portaven més anys treballant poguessin optar a la condició de funcionari de carrera per la via del concurs de mèrits.
Des del sindicat vam fer aquesta recomanació estratègica amb una visió molt clara: un cop obtinguda aquesta condició de funcionari, i amb la llei a la mà, els docents tindrien una posició de màxima estabilitat des de la qual podrien optar per seguir impartint l'assignatura de Religió Catòlica amb totals garanties.
El resultat d'aquell procés va ser també paradoxal: va haver persones afins al nostre sindicat que van aconseguir la seva plaça com a funcionaris de carrera. La sorpresa, però, va ser veure com representants i membres d'aquells altres sindicats —els mateixos que defensen el projecte de Cultura Religiosa i que no van informar ni acompanyar el col·lectiu en aquest procés— també hi van participar i es van convertir en funcionaris.
I arribem al moll de l'os de la situació actual sobre el tema de la fixesa. Recentment, s'ha fet públic que algun d'aquests sindicats que sempre ha estat alineat amb el projecte de la Cultura Religiosa està animant ara els docents a anar als tribunals per aconseguir la fixesa. Per quin motiu? Segons ells mateixos reconeixen, perquè no han aconseguit la fixesa a través de les negociacions al Comitè Intercentres.
Davant d'això, la reflexió que vam compartir a la sessió informativa va ser la següent: si els sindicats que tenen representació en el Comitè Intercentres es veuen incapaços d'aconseguir millores reals per al col·lectiu i admeten que l'única via efectiva que els queda és la judicial —la mateixa via que el nostre sindicat va obrir en solitari fa anys—, potser és el moment de fer una reflexió profunda.
Si ells mateixos tiren la tovallola en l'àmbit de la negociació col·lectiva, potser seria millor que fossin altres organitzacions, com la nostra, les que representessin al col·lectiu de docents de religió catòlica al Comitè Intercentres. Al cap i a la fi, nosaltres sí que tenim un rumb clar, creiem fermament en la dignitat de la nostra tasca com a enviats de l’Església al serveis dels drets dels alumnes i de les seves famílies i estem disposats a treballar per aconseguir les millores que el col·lectiu es mereix, sense complexos ni ambigüitats.
La sessió informativa no només va servir per analitzar el passat i el present, sinó sobretot per fixar els objectius i els fronts de lluita que tenim oberts de cara al futur immediat. Per a nosaltres la fixesa, l'estabilitat real depèn principalment -com hem defensat des de fa 25 anys- de garantir la presència i la dignitat de la nostra assignatura a totes les etapes (també a Infantil i Batxillerat) i a tots els centres de Catalunya.
Durant la reunió es va llançar una pregunta incòmoda però absolutament necessària: Què significa exactament aconseguir la fixesa en les nostres condicions actuals?
Convertir-nos en un "cos a extingir"? Seria un model similar al que passa amb els docents de les escoles concertades quan aquestes passen a la xarxa pública. Significa això que es mantindrà el nostre contracte fix tot i que no tinguem cap alumne matriculat a Religió Catòlica al centre i que l'endemà de la nostra jubilació s'amortitzi la plaça per sempre?
Això és el que realment volem? Des del Sindicat PREC tenim claríssim que la resposta és un NO rotund. Nosaltres no volem una fixesa que sacrifici els drets dels infants, adolescents i de les seves famílies. Volem llocs de treball estables perquè creiem en el valor de la Religió Catòlica als centres, i la millor manera de garantir el nostre futur és defensant l'assignatura a les aules.
UNA REFLEXIÓ FINAL
Com a reflexió final abans de cloure la sessió informativa, es va denunciar un fet que molts docents ja fa temps que detecten: sembla que aquests sindicats alineats amb la Cultura Religiosa estiguin jugant amb els sentiments dels docents amb un discurs ambigu. Intenten defensar una cosa i la contrària:
Per una banda, promouen activament el projecte de substitució de la nostra assignatura confessional per la Cultura Religiosa"; també, es mostren disposats a lluitar per la nostra fixesa assegurant que les nostres places són "estructurals", independentment de si es garanteix l’assignatura als centres i, fins i tot, amb el risc de convertir-nos en un “cos a extingir”.
Per altra banda, diuen que han anat a “l'Alta Inspecció del Departament d'Educació” per demanar que es garanteixi l'oferta de l'assignatura de Religió a tots els centre, perquè sembli que estan a favor de l’ensenyament confessional als centres educatius.
I, el que és més greu, a la vegada defensen que hem d'aconseguir que tots els docents de religió estiguin destinats a un únic centre, sabent perfectament que cada curs hi ha moltíssimes dificultats per poder cobrir totes les vacants i substitucions arreu del territori. Com es poden defensar tantes contradiccions alhora?
En resum, a la sessió informativa es va posar de manifest que la recerca de la "fixesa" no es pot desvincular mai de la naturalesa de la nostra missió. Mentre que d'altres es perden en contradiccions i jocs d'interessos que posen en risc l'assignatura a canvi d'una estabilitat buida o amb data de caducitat, el Sindicat PREC es manté ferm en el seu rumb històric des de fa 25 anys. No volem ser un "cos a extingir" ni còmplices de models educatius orientats a adoctrinar en el relativisme religiós; volem una estabilitat laboral real que neixi, precisament, de blindar de forma efectiva el dret inalienable de les famílies a triar la Religió Catòlica. El futur de les nostres condicions laborals es defensa garantint la presència i la dignitat de la nostra matèria a les aules. Per això, davant els reptes actuals, assumim el compromís de continuar liderant aquesta tasca, amb fidelitat i sense complexos, demanant la confiança del col·lectiu per portar aquesta veu coherent allà on es prenen decisions determinants per al bé de tots.